al contingut a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

La nova vila d’Almacelles té els seus orígens en el darrer quart del segle XVIII. Tanmateix a pocs metres d’aquesta es troben les restes de la vila medieval i moderna.

 

La vila medieval i moderna es troba al vessant nord-oest del tossal del Vilot. Aquesta antiga vila es va construir a l’entorn del tossal i les fonts escrites apunten que durant el període andalusí algun llogaret s’hi alçava amb la finalitat de controlar la frontera entre el món andalusí i el món comtal. El comte Ermengol VI en nom del comte Ramon Berenguer IV conqueria entre els anys 1147 i 1148 el terme d’Almacelles. Aquell llogaret andalusí passaria a mans cristianes i gent vinguda d’altres indrets s’hi instal·larien. Durant el regnat del rei Pere el Cerimoniós, Almacelles seria incorporada a la Paeria de Lleida i en pocs anys la vila comptaria amb un carrer amb cases a banda i banda i una església consagrada a Santa Maria construïda molt probablement en el lloc on els andalusins hi havia erigit una mesquita.

 

Aquella vila seria destruïda i despoblada durant la guerra dels Segadors i el terme passava a mans de la Corona. Amb l’arribada al tro del monarca Carles III, el despoblat d’Almacelles seria posat a la venda. Durant uns anys estaria en mans de Bernat de Glòria i Bosc, però el 3 de juny de 1773 Carles III signaria la concessió de la plena propietat del terme a favor del senyor Melcior de Guàrdia i Matas, un burgès benestant de la ciutat de Barcelona i membre actiu de la Junta de Comerç. El 21 de març de 1774 Melcior de Guàrdia rebia el privilegi de noble amb el títol de senyor d’Almacelles.

 

Calia posar-se a treballar de valent per cercar el millor mestre d’obres que fos capaç de projectar una nova vila. Una qüestió que no era gens fàcil però en Melcior de Guàrdia sabia a qui proposar aquell gran projecte; Josep Mas Dordal un dels més grans mestres d’obres de la Barcelona del set-cents. Obres com la Basílica de la Mercè, o el Palau Moja ambdues a Barcelona eren el seu millor aval.

 

JosepMasDordal.JPG

El mestre va projectar una vila nova amb un model urbanístic que no estava pas molt estès al país. Aquest model era la retícula ortogonal on la disposició de carrers i cases guardava una brillant simetria i ordenació, vistes en comptades ocasions. El conjunt el formaven deu illes de cases. Dos grups de quatre i al centre l’església consagrada a la Mare de Déu de la Mercè i el palau del senyor, un a cada banda. Era un model que intentava acariciar la perfecció i la igualtat i no donava lloc a espais i barris marginats. L’indret exacte en el qual alinear el nou nucli fou el tram del que llavors es coneixia com camí Ral, un indret estratègic entre els vessants dels turons més propers i de les elevacions de les serres de l’Olivar, de les Covetes i dels Pedregals. El 24 de setembre de 1773 es posava la primera pedra i un any i mig més tard les primeres 20 cases ja estaven construïdes.

 

Figura-9-Planol-original-fet-per-larquitecte-Josep-Mas-Dordal-lany-1774-El-titol-diu.png

Les cases projectades pel mestre, serien de grans dimensions i ben acabades doncs algunes d’elles serien posteriorment adquirides per famílies benestants de la ciutat comtal. Entre els compradors de les cases del carrer de la Mercè on estaven les més grans hi figurava Jacint Clavell i Albareda, Ignasi de Guàrdia, Francesc Aspar, Joan Codina i el mateix Josep Mas Dordal.

 

Eren cases que anaven de carrer a carrer, amb una gran entrada al carrer principal i la part del darrera destinada als estables. A la planta subterrània hi havia bones sitges per emmagatzemar aliments, cereals i aiguardent i a la planta superior s’hi guardava tot allò que necessitava escalfor o ser airejat. La primera planta era la destinada a les estances familiars. Grans sales, menjador i habitacions i altres dependències que de ben segur que amb el gust exquisit dels seus propietaris feien les cases d’allò més acollidores.

IMG_20180518_214055.jpg

 

Totes les cases eren iguals per dins i per fora. Les façanes principals eren un model a seguir pel rigorós treball fet. Portes i finestres disposades de forma perfectament simètrica, equilibri perfecte en els conceptes buit i ple, arcs escarsers i llindes rectes, emmarcaments en pedra del país que ennoblia la façana, forja ben treballada, frisos i cornises que clarament evocaven els models clàssics tot un clar exemple del neoclassicisme que estava en vigor i que marcava les tendències artístiques del moment i que per descomptat Josep Mas Dordal coneixia perfectament. El mateix model va adoptar per les cases que va projectar a la Saira, un petit nucli que es troba a uns quilòmetres de la vila i que encara avui és habitat.

 

Aquelles cases però, en mans de grans senyors, serien durant l’any ocupades per masovers encarregats de treballar les terres. Es produí un procés de colonització de famílies vingudes d’arreu que buscaven noves oportunitats i un futur per als seus fills. Als pocs anys es projectaria un canal que permetria portar les aigües del riu La Noguera Ribagorçana. La finalitat era que aquelles terres de secà poguessin ser regades i obtenir-ne un millor fruit. Era l’any 1780 però l’aigua arribaria el 1910 amb la construcció del canal d’Aragó i Catalunya. El 1861 ja havia arribat el ferrocarril i aquest fet ja havia impulsat els primers anys de prosperitat.

 

Almacelles és avui una vila amb més de 7.000 habitants, que ofereix als seus veïns i veïnes tots els serveis necessaris per ser confortable i atractiva.

af61f073-27f6-4c0a-954b-12d7f602a1d4.jpg