Almacelles plora la mort de la científica i Filla Predilecta de la Vila, na Teresa Rodrigo Anoro
DIJOUS 23 ABRIL 2020
El dimarts, dia 21 d’abril, va morir als 63 anys d’edat, Teresa Rodrigo Anoro, qui va ser en aquests darrers anys directora de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA, centre mixt de la Universitat de Cantàbria i del Consell Superior d'Investigacions Científiques), des del 2016 fins fa pocs mesos.
L’Ajuntament d’Almacelles sempre va tenir ben present la vàlua d’aquesta almacellenca universal, fet pel qual la va declarar Filla Predilecta de la Vila el 2012, i el 2019 també li va dedicar el nom d’una plaça propera a l’escola on van exercir els seus pares com a professors, i on ella va estudiar de ben jove. De fet, la Teresa Rodrigo i tota la família, sempre van tenir molt present la nostra vila, i va obsequiar-nos amb una conferència magistral, pocs dies després que l’equip que ella dirigia, va descobrir el Bosó d’Higgs.
Fou un referent nacional i internacional en la física de partícules, va servir també per visibilitzar el paper de les dones en la ciència, a l'ocupar altes responsabilitats de gestió.
Entre les seves nombroses distincions, es troba el Honoris Causa de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, que va rebre en la mateixa cerimònia al costat de la soprano Ainhoa Arteta. En aquella cerimònia, Teresa Rodrigo va apel·lar al «valor de l'infinitament petit». Va reivindicar el dret a dubtar, i va defensar, des de la seva experiència professional, com la diversitat dels equips contribueix a enriquir els resultats i a una major eficàcia. Un discurs que per als que van tractar amb ella evidencia que, a part dels seus èxits científics, tenia una alta qualitat humana.
Teresa Rodrigo Anoro, nascuda a Almacelles el 1956, va ser catedràtica de Física de la Universitat de Cantàbria des de 1994. Fou pionera a participar en experiments punters en col·lisionadors hadrònics en el camp de les partícules elementals i en les grans instal·lacions on es duen a terme.
Va treballar en el Fermi National Accelerator Laboratory –FERMILAB–, del Departament d'Energia dels Estats Units, el laboratori de física de partícules més important dels Estats Units. Allí va destacar el seu treball en l'experiment Collider Detector –CDF– que va portar a la descoberta del Top Quark el 1995, una fita històrica en el seu camp de les partícules.
Des de 1994, era membre del projecte CMS (Solenoide Compacte de Muons) al Gran Col·lisionador d'Hadrons LHC, el major accelerador de partícules de món, del Laboratori Europeu de Física de Partícules, el CERN (Suïssa). Al CERN, a més de formar part del Comitè de Política Científica, va dirigir un dels equips que va col·laborar en el recent descobriment del Bosó de Higgs, considerat un dels majors èxits científics dels últims 50 anys.
El 2010, va ser nomenada presidenta de Consell de Col·laboració Internacional de l'CMS en el qual participen institucions de més de 40 països.
A més d’un llarguíssim i extens nombre de col·laboracions en articles, llibres, simpòsiums de les més prestigioses universitats del món, i publicacions científiques de primer nivell, Teresa Rodrigo va ser la primera física espanyola en formar part de l'organisme que assessorava en qüestions científiques al major laboratori mundial en física de partícules, que en els seus gairebé 60 anys d'història només havia tingut quatre espanyols com a membres. Va arribar a liderar el grup de més de 30 investigadors de l'IFCA que participa en l'experiment CMS, tant en el seu disseny, construcció, instal·lació i operació de sistema d'alineament com en la preparació d'un centre Tier-2 de processament de dades, i en l'anàlisi de les dades que s'obtenen en el LHC.
Vagi doncs, des d’aquí el nostre més sentit condol.