Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Els ajuntaments de la línia d’Aragó elaboraran una proposta d’horaris i freqüències de la nova línia de rodalies fins a Monzón

DIMARTS 17 FEBRER 2026

Nota de premsa
Almacelles i Raimat, 16 de febrer de 2026.

Dilluns 16 de febrer, els alcaldes d’Almacelles i de Raimat han mantingut una reunió amb l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; la tercera tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón; l’alcaldessa de Binéfar, Patricia Rivera; l’alcaldessa de Tamarite de la Litera, Sandra González; l’alcaldessa de Altorricón, Susana Ramón; el president de la Comarca del Cinca Medio, José M. Civiac; i la primera tinenta d’alcalde de Monzón, Marta Montaner. També hi ha assistit el secretari de Mobilitat de CCOO, Alberto Puivecino, en qualitat d’expert.

Els ajuntaments de la línia d’Aragó han acordat reprendre de manera coordinada l’impuls de la línia de Rodalies entre Lleida i Monzón amb l’objectiu de convertir-la en un servei competitiu, estructural i adaptat a les necessitats reals del territori.

En el marc d’aquesta reunió institucional, l’alcalde d’Almacelles ha destacat la lluita conjunta entre Raimat i Almacelles, que comparteix la necessitat d’un increment substancial de freqüències i d’un servei competitiu. En el cas d’Almacelles, la demanda se centra en la rehabilitació i posada en funcionament de l’estació existent, per tal que els trens puguin tornar a efectuar-hi parada regular. La reobertura de l’estació d’Almacelles permetrà millorar als almacellencs i almacellenques la connectivitat amb Lleida i amb la Franja.

En aquesta línia, l’alcalde de Raimat ha posat sobre la taula una reivindicació clara i prioritària per al poble: la construcció d’un baixador de trens a Raimat, l’adaptació de l’estació de Raimat a mercaderies ha deixat ús de passatgers i el baixador ha de permetre l’ús complementari en clau de mobilitat de passatgers. Alhora, una millora en l’augment de freqüències i la garantia que els trens de la línia ja existent puguin parar efectivament a Raimat.

Aquesta reivindicació s’emmarca en una estratègia de cohesió territorial i de lluita contra el despoblament, així com en la voluntat de reduir la dependència del vehicle privat.

Els dos alcaldes han defensat que no té sentit impulsar una línia amb vocació territorial si no es garanteix l’accés real als nuclis intermedis. “L’oferta genera demanda, però només si el servei és útil i accessible”, han remarcat, insistint que Raimat i Almacelles tenen potencial suficient de mobilitat laboral, educativa i econòmica per justificar plenament una parada pròpia cadascun, recuperant les parades de la línia que es va perdre als anys 90.

Ambdós municipis coincideixen que la proposta no pot limitar-se a reforçar la connexió entre capitals, sinó que ha de garantir una vertebració real del territori, amb parades operatives als municipis i uns horaris adaptats a la mobilitat quotidiana.

El paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, ha subratllat que ara s’obre una etapa de treball tècnic per elaborar un document de necessitats que incorpori un estudi de demanda. Aquest document haurà de quantificar el potencial d’usuaris, que segons els estudis previs podria arribar als 700.000 anuals si s’implanta el servei amb entre 7 i 10 trens per sentit i amb freqüències competitives.

Des de Raimat i Almacelles s’ha insistit que aquestes xifres només seran assolibles si el servei inclou parades reals al territori. Per això, els representants municipals han acordat treballar coordinadament per traslladar una proposta conjunta a la Generalitat de Catalunya, al Govern d’Aragó i al Ministeri de Transports, titular de la infraestructura ferroviària.

El grup de treball constituït farà el seguiment de la proposta amb l’objectiu que el document final incorpori explícitament la reobertura efectiva de l’estació d’Almacelles, la creació del baixador de Raimat, l’adaptació de la infraestructura ferroviària existent i l’augment de freqüències; com a condicions indispensables per garantir una mobilitat digna i equilibrada al conjunt del territori.